Una petita història

Encara guardo catàlegs d’aquell temps… és més, acabo de regirar papers, i en una carta comercial, una empresa de subministrament oferia els seus productes. El segell de la carta datava de setembre-68.

Jo vaig estudiar, posteriorment a l’EGB, Formació Professional de la branca administrativa. En acabar vaig començar a treballar en la “meva professió” i, en presentar-me a oposicions, finalment aconseguí entrar a l’antiga “Caixa de Barcelona”. Durant aquest període, a les tardes en horari nocturn, començo la diplomatura de Relacions Laborals i l’acabo anys després, quan ja treballava amb el meu pare.

Tot això no ve gaire al cas, o si!

Abans, als estius i temporades que no teníem col.legi, o no tenia feina, evidentment anava a ajudar al taller. Des dels 14 anys, vaig estar aprenent l’ofici que ara disfruto amb el millor mestre que podia tenir.

L’experiència que aportem com a empresa actualment és de 15 anys en el sector. Però això seria una dada molt numérica: fa tants anys que ens vàrem fundar, doncs tant de temps d’experiència. Jo em decanto més per dir que vaig aprendre “des de baix”, com es diria col.loquialment, i tenint en compte que darrera meu hi havia una dilatada carrera professional, de 40 anys en el sector de l’alumini i tancaments i de tota una vida en la mecànica i desprès serralleria com a tal.

Poc a poc, s’anirien introduïnt avenços tecnològics i de maquinària que en possibiliten acurar cada cop més en la qualitat dels productes que oferim, si més no, encara recordo fer els descomptes de tall i pressupostos amb calculadora (el meu pare a mà) i la vella tronçadora manual d’1 sol disc.

Avui dia aquesta és la gran premisa que ens marca el rumb a seguir, juntament amb el servei al client. Això ens decanta preferencialment cap al particular, on la feina és més diversa, personalitzada i també on presenta majors reptes per a solventar.

D’aquesta història us podria seguir explicant anècdotes, discusions entre mestre i alumne, satisfaccions i decepcions, i sobretot molta feina… Però el millor és que us convidi simplement a que ens coneixeu sense cap tipus de compromís, valoreu i decidiu vosaltres.

Això si, no puc oblidar una última cosa:

Gràcies, pare.